El diumenge 20 de juny, va culminar la feina de més de quatre mesos per poder dur a terme, a Sant Feliu de Llobregat, un referèndum sobre la independència. La jornada va concloure amb una participació del 8'6% del cens ampliat, és a dir, majors de 16 anys i persones immigrades empadronades a Sant Feliu, amb o sense la nacionalitat espanyola. Tot i que la participació va ser escassa, la valoració de Sant Feliu Decideix ha estat positiva pel fet d'haver pogut realitzar la consulta i per la mobilització generada amb aquest motiu. Segons Bernat Dausà "la celebració de la consulta en si mateixa ja és un èxit perquè, entre d'altres elements, hem pogut demostrar al consistori que sense cap subvenció i amb una col·laboració escassa s'ha pogut oferir a la ciutat la possibilitat de votar en una consulta popular".
Les urnes que van recollir més vots al llarg del 20 de juny es van concentrar al Centre Parroquial i a l'Ateneu Santfeliuenc. La localització de suficients urnes en diversos barris de la ciutat va ser una de les mancances del dia 20, ja que van faltar locals i gent ja que calia gestionar la votacio tot complint amb una normativa electoral molt estricta, malgrat no ser vinculant. Per tal de solucionar aquesta mancança, es van instal·lar urnes mòbils, que recollien vots en diferents barris de la ciutat durant algunes hores. Cal dir, però, que Sant Feliu Decideix va poder comptar amb una seixantena de voluntaris i voluntàries, de diferents edats i entitats, que van treballar durant tot el diumenge. El resultat, doncs, es pot considerar proporcionat als recursos humans i econòmics de què ha disposat Sant Feliu Decideix.
Des del seu naixement, Sant Feliu Decideix s'ha caracteritzat per aglutinar gent de diverses entitats culturals, socials i polítiques, entre les quals hi havia alguns membres de partits constitucionals. Tot i això, aquesta plataforma ciutadana ha treballat incansablement per reiterar la voluntat democràtica, més enllà de les sigles de cap partit o de la voluntat d'obtenir un vot favorable o contrari a la sobirania d'una part dels territoris de parla catalana. "Tant sí, com no, vota!" era el lema que conjugava aquests esforços per manifestar la importància d'una consulta ciutadana d'aquestes característiques.
Aquests esforços per defensar el referèndum més enllà d'una posició concreta, va permetre que els votants contraris a la sobirania de Catalunya reunissin 294 vots, una xifra petita, però significativament més alta que la d'altres municipis on la participació general ha esta superior. Els esforços de Sant Feliu Decideix per convertir el 20 de juny en una jornada que aprofundís en els valors democràtics, no va tenir cap mena de ressó per part de l'Ajuntament, malgrat que el govern va aprovar una moció favorable a la consulta. La web del consistori no ha fet cap comunicació referida a la consulta ni abans ni després d'aquesta. El departament de comunicació no va anunciar-la ni en va comunicar els resultats.

El dia de la consulta
A dos quarts de vuit, els voluntaris començaven a trobar-se davant de l'Ateneu Santfeliuenc, que va servir de seu per a Sant Feliu Decideix, així com per a la Coordinadora nacional de les consultes. D'aquesta manera, des de primera hora del matí, també els mitjans de comunicació s'instal·laven a la Sala d'Actes de l'Ateneu per donar cobertura a la jornada en què més de mig milió de persones estava convocat a votar.
Entre imatges d'Estelí se succeïen les trucades, connexions i converses entre col·legues que intentaven saber la darrera hora de les consultes; algun incident a Mataró, imatges d'algun votant destacat i sobretot la xifra de participació, eren les informacions que buscaven els periodistes desplaçats fins a la capital del Baix Llobregat.
Els observadors internacionals encarregats de supervisar el procès, donaven la mà a dos voluntaris mentre Televisió de Catalunya els enregistrava. Alhora, els responsables nacionals de les consultes contrastaven amb els criteris dels responsables locals. Els interessos d'obtenir un rendiment polític que s'evidenciaven a cada roda de premsa, no trobaven acollida entre els voluntaris santfeliuencs, més interessats a obtenir una bona participació i en què totes les persones poguessin participar, que no pas a sortir a la foto.
A les onze de la nit es va fer la dar-rera roda de premsa amb tots els vots escrutats a excepció de Mataró. Va ser el moment de les valoracions, i Sant Feliu Decideix va valorar positivament la participació i que s'hagués fet la consulta a la ciutat, però els mitjans, estaven més interessats en els titulars de les cares conegudes. Les valoracions de la Coordinadora van canviar el rumb i es van dirigir cap a la comparació amb el referèndum de la Diagonal, on el pressupost (3 milions d'euros) i la participació (un 12% dels cens) no van ser gens proporcionats.

Per a la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes (FAVV), els pressupostos municipals i les liquidacions anuals són, des de sempre, un punt de gran interès ciutadà pel significat que tenen en la verificació de la gestió que fa l'equip de govern amb els nostres impostos i la qualitat dels serveis municipals que rebem.
Cada any, reclamem a l'equip de govern que informi la ciutadania, detalladament i de manera pública, de la seva gestió econòmica, i cada any ens veiem obligats a esperar les dades en el Ple Municipal on, obligatòriament, han de presentar la liquidació per tal de poder conèixer les grans xifres, xifres que hem de reelaborar per tal de fer més fàcil la seva interpretació.
Els ingressos municipals demostren que al nostre Ajuntament no li ha arribat la crisi econòmica.

Capítols d’ingressos:

L’increment en els ingressos ordinaris del 2008 al 2009 ha estat d’un 2,9% i, tot comptabilitzant els ingressos totals, l’increment suposa un 11,1% en relació a l’any 2008.

Aportació d’altres administracions (Capítols IV i VII, Estat, Generalitat, Diputació):

L’increment en relació a l’any 2008 suposa un 24,7% en els ingressos d’altres administracions.

Despeses financeres, interessos, amortitzacions (capítols III i IX):

La baixada dels interessos ha tingut un efecte molt positiu en els comptes municipals. L’any 2008, la despesa dels capítols III i IX va suposar 4,995 milions, mentre que l’any 2009 ha estat de 3,967 milions, cosa que suposa un 25,9% menys en aquest capítol de despeses.

Conclusió sobre els ingressos:

Les dades aportades, que són les liquidacions oficials, demostren clarament que els ingressos ordinaris i totals experimenten increments molt importants en relació a l’any anterior, per tant, la situació econòmica, si la contenció de despeses fos racional, resultaria molt positiva i no tindria cap justificació l’increment de l’IBI del 12% de mitjana.

És important observar com l’any 2005 els ingressos del capítol I eren superiors a les despeses, i com l’evolució de les despeses manté una tendència a l’alça de desequilibri cada vegada major (passem de 1,072 milions en positiu l’any 2005 a 1,439 milions en negatiu l’any 2009). Tot plegat, tot i tenir increments en aquests darrers anys del 10 i del 12% en l’IBI.

De la mateixa manera que en l’apartat anterior, el desequilibri entre ingressos i despeses és, cada any, superior; mentre que el desfasament l’any 2005 era de 4,549 milions d’euros, l’any 2009 és de 6,341 milions d’euros, sense que els serveis que han percebut els ciutadans hagin millorat, tot el contrari: la neteja, els residus, la jardineria, el manteniment de la ciutat, etc. han patit un gran deteriorament en aquest darrer període.