Paz Dorado ha estat condemnat a dos anys de presó per desviació de fons públics i és propietari de molts dels terrenys on l'Ajuntament de Sant Feliu pretén realitzar alguna actuació urbanística.

El grup municipal d'ICV-EUiA, amb Jordi San José al capdavant, ha denunciat públicament a través de diversos textos la manca de transparència de l'Equip de Govern pel que fa a l'operació relacionada amb la Sala Ibèria.

En aquests textos, a principis d'any San José qualificava l'operació de "massa tèrbola" i amb "olor de socarrim i opacitat" després que PSC i CiU volguessin, segons ell, donar llum verda a la despesa de 2,7 milions d'euros sense els informes legals corresponents i al marge de qualsevol debat al Ple. Durant aquest mateix Ple, l'Alcalde va negar la paraula a l'interventor en el moment que el mateix posava de manifest les insuficiències informatives i procedimentals de tot el procés i proposava la suspensió de l'opció de compra fins a la resolució d'aquestes insuficiències.

Un altre dels aspectes que denunciava San José són les presses per comprar la Sala, ja que al desembre de 2008 l'Equip de Govern ja volia aprovar els tràmits de compra tot i que l'opció no vencia fins l'octubre de 2009. Davant d'aquesta situació, el gener de 2009, ICV-EUiA van presentar una instància on demanaven una taxació independent i un procediment acceptat per tots els grups municipals. El text es qüestionava "què tenen a amagar?" Vázquez i Burgui si rebutgen aquestes dues peticions i finalitzava afirmant que "Sant Feliu no pot tolerar ser governada per persones que generen la més mínima sospita d'acord amb empresaris que han defraudat diners públics".
San José qualificava l'operació de "farcida de dubtes fins al capdamunt" en un text on explica com l'Alcalde va negar l'entrada a la Sala Ibèria del taxador proposat pels regidors d'ICV-EUiA que havia de valorar el preu actual de la Sala, amb l'objectiu segons ell, que "amb diners de tots" no haguem de pagar "per exemple, favors a ningú. Per exemple, a cap Paz Dorado.". El text acaba amb una advertència referint-se a l'Equip de Govern: "Que potser creuen que tothom callarà sempre?"

Efectivament, segons explica Jordi San José en un altre escrit en referència a una nova taxació, "la resposta de l'Alcalde va ser clara: No" i afegeix que, al grup municipal d'ICV-EUiA "ens estranya molt i molt que es doni per bona una valoració (la privada, d'Ibertasa, febrer de 2005)". En aquell moment, ICV-EUiA realitza una tercera petició d'informació sobre diversos punts concrets adreçada als serveis tècnics, jurídics i econòmics municipals per tal de garantir la transparència de l'operació.

El dia 20 de febrer de 2009, ICV-EUiA i ERC realitzen una roda de premsa "sobre els dubtes persistents i la pressa en la compra de la Sala Ibèria".

Cinc dies més tard, durant el Ple Municipal es va aprovar la compra per 13 vots a favor (8 PSC, 3 CiU, 2 PP) i 8 en contra (7 ICV-EUiA, 1 ERC).

Gairebé un mes després, el Govern Municipal va convocar un Ple Extraordinari a les 13:00 h per parlar de la Sala Ibèria. Carles Soriano d'ERC afirma que "un cop més fan una cosa estranya en aquest tema". El següent pas que ERC i ICV-EUiA realitzen conjuntament és la presentació d'un seguit d'al·legacions on denuncien que l'Equip de Govern ha incomplert el Reglament Orgànic Municipal i ha negat els drets als regidors i regidores a l'entregar la informació completa de l'expedient només tres hores abans de la seva aprovació.

Finalment, en un article publicat al butlletí, ICV-EUiA assegura que "tenim l'evidència que la Sala Ibèria es va valorar per damunt del seu cost l'any 2006". Denuncia que l'Alcalde s'ha negat constantment a realitzar una nova taxació de manera que segons aquest grup municipal "PSC i CiU només han aconseguit que es mantinguin tots els dubtes raonables sobre la compra de la Sala Ibèria".

Cal tenir en compte que davant d'aquestes presumptes irregularitats, la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes va proposar a aquests dos grups de l'oposició de realitzar una taxació independent a càrrec de la "Societat General de taxacions", una de les tres entitats autoritzades per la Generalitat per fer tot tipus de taxacions. Sorprenentment ERC i ICV-EUiA van rebutjar la proposta. D'aquesta manera i degut a l'alt cost econòmic que comporten aquest tipus de tràmits que els ciutadans i les entitats de base no poden assumir, els partits polítics governants han quedat al marge de possibles processos judicials.

­El "Baròmetre Global de la Cor-rupció" de 2007, elaborat per la ONG Transparency International, conclou que els partits polítics són la institució més corrupta segons l'opinió de la ciutadania de l'Estat espanyol. El cas del famós 3% va posar de manifest com els partits polítics s'encobreixen entre ells. També fa poc, Jordi Pujol, arran d'una entrevista a TV3, va assegurar en relació al "Cas Pretòria" que "millor no tirar del fil perquè podrien prendre mal tots plegats".

L'Alcalde declara l'existència de responsabilitat disciplinària de 17 agents, per la qual cosa els imposa a cada un d'ells una sanció d'un any i un dia de suspensió de les seves funcions amb pèrdua de les retribucions econòmiques. Així mateix, declara que s'arxiva definitivament el cas d'un dels 18 agents que van ser incialment expedientats.

Després de recollir diverses informacions de dins i fora de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, se'ns assegura que l'Alcalde està immers en tot de contradiccions i és incapaç de superar aquesta situació: pel davant, expedienta al 40% dels efectius de base amb sancions exemplars, i per darrera, negocia el seu incompliment. Coneixerem el desenllaç en els propers mesos.

Ara, ens aturem a parlar entre nosaltres i fem memòria de tots els moments viscuts. Pensem nostàlgics en les activitats que realitzàvem una vegada al mes amb infants i joves dins dels projectes d'una entitat de treball solidari de la nostra ciutat. Donem les gràcies a la gent de l'AFAP (Associació per al Foment de l'Amistat entre els Pobles), que va ajudar en la construcció dels pilars del projecte de l'esplai, i el suport que ens han donat al llarg d'aquests deu anys de vida. L'esplai ha crescut molt, moltíssim, i ha desenvolupat aquest projecte educatiu pel seu propi camí com ho ha fet l'AFAP en els seus 25 anys de funcionament. D'aquesta manera, al desembre de 1999, l'equip de monitors i monitores decideix constituir un projecte més gran, educatiu, global i inclusiu sota el nom de Club d'Esplai Diversitat Lúdica.

En general, l'equip de monitors i monitores diem que ha estat un procés de lluita. Sí, aquesta és una de les paraules que podrien definir el tarannà del projecte. Una lluita constant per tal d'aconseguir que els infants i joves de l'esplai siguin feliços aprenent dels altres, vivint i compartint experiències diverses i divertides de les quals mantindran un record inoblidable.

El projecte de l'Esplai ha estat el fruit de les aportacions, opinions, experiències, valoracions i implicació de moltes persones que, en el seu moment, van dipositar la confiança en aquest projecte encoratjador, estimat i ple de força. Això ha permès que hagi estat un projecte amb molta autonomia a nivell de criteris, infrastructura, economia, recursos...

Però altres són les paraules que defineixen el nostre projecte com: l'educació en valors, el compromís, la iniciativa, la solidaritat, la felicitat, la utopia i altres conceptes que ajuden, en definitiva, a treballar vers un model de societat més igualitària, justa, integradora i més participativa i diversa.

Quan tenim una estoneta i agafem les fotos en les quals ha quedat recollit cada moment d'aquesta història, i s'ajunten moltes sensacions. Per una banda, s'escapa un somriure quan veiem els canvis a nivell físic, el progrés i l'evolució produïda per l'experiència (Què prim eres! Quin local més cutre! No hem tornat a fer allò!). Per una altra, tenim la sensació de sorpresa quan veiem el volum de persones que han estat i confiat en nosaltres (De 20 persones a més de 200 en una comparsa de carnaval! De 40 a més de 400 infants i joves en les activitats d'estiu! De 10 a 80 alumnes del Centre Connecta cada trimestre! Més de 20 festes d'aniversari al curs!). Sobtadament i per un moment, tenim la sensació d'incertesa respecte el futur de l'Esplai, però sempre hi ha algú que, en aquests moments, diu o fa alguna cosa que ens fa adonar que encara queda molt per fer, perquè aquest, el nostre món particular, sigui cada dia millor.

Seria molt difícil enumerar a totes les persones que han fet que tot això sigui possible. Començant pels monitors i monitores, persones molt implicades en el projecte, sensibilitzats en l'educació en el lleure dels infants i joves. Monitors/es formats perquè tot sigui possible. Moltes persones han estat les que han aportat, sense ser monitors/es, el seu granet de sorra amb els seus comentaris, el seu acompanyament, la seva constància i suport al llarg dels anys.

No existeix una manera possible de donar les gràcies a totes les famílies que han confiat en nosaltres, que han participat, participen i participaran de totes les activitats que l'Esplai es proposa. I els seus fills i filles, els veritables protagonistes de la història, que ens han regalat els seus somriures, els moments viscuts que mai no oblidarem, la seva amistat i confiança, la seva complicitat i han compartit amb nosaltres les seves dificultats per a què els ajudem a créixer.

Però també han estat molt importants en aquest camí viscut totes les escoles i els seus claustres, les associacions de pares i mares de les escoles, associacions de veïns i veïnes dels barris, entitats molt diverses, esplais i agrupaments, els diversos medis de comunicació, els diferents departaments de l'ajuntament i altres administracions, i el nostre propi moviment d'esplais, la Federació Catalana de l'Esplai.

Aquesta celebració ens uneix més, i decidim que volem deu anys més sota una frase que sempre ha intentat recollir l'esperit de la nostra tasca i l'objectiu pel qual ens animem cada vegada més a treballar.

Segons ha posat de manifest La Vanguardia, "el conseller delegat d'aquesta companyia amb seu a Madrid, Manuel Carrillo, ha estat imputat pel jutge Garzón per un presumpte delicte de suborn. L'acte del jutge sosté que Carrillo -actualment en llibertat sota fiança després d'abonar 100.000 euros- va entregar a l'alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, 6.480 euros perquè se li prorrogués la concessió del servei de neteja."

IC-V va contractar l'empresa de "Luigi"

La relació entre l'Ajuntament de Sant Feliu i els imputats pel cas Pretòria no acaba aquí. Luís García Saez, alies "Luigi", va ser expulsat del PSC l'any 1992 per un altre cas de presumpta corrupció. Posteriorment va fundar l'empresa Agrotecsa (AGT), que va signar contractes milionaris amb ajuntaments de l'àrea metropolitana entre els quals hi havia Sant Feliu de Llobregat.

L'any 1996, durant el mandat de Francesc Baltasar, l'ajuntament va contractar l'empresa de Luís García, AGT Construcciones, pel "projecte de reforma de les pistes d'atletisme en el sector les Grases", segons apareix reflectit en el Diari Oficial de la Generalitat. El cost de les obres de reforma ascendia a 49.142.240 pessetes (295.350,81 euros).

Intervenció de la Federació d'AAVV davant del Ple municipal (24/11/2009)

La Federació d'AAVV considera que la pujada de l'IBI suposa un abús intolerable de l'equip de govern. En els darrers cinc anys, l'increment de l'IBI ha estat del 47,5 %. I les Ordenances Fiscals, d'un 15%. En el mateix període, l'increment de l'IPC serà d'un 8,3%, fet que representarà un diferencial superior al 29%. I tot en un moment de greus problemes i de retallades econòmiques per a la majoria de famílies, i quan els valors cadastrals han baixat del 30 al 40% i segueixen amb tendència a la baixa.

Tornem a sol·licitar davant d'aquest Ple que l'increment sigui proporcional a l'IPC, als valors actuals de las vivendes i als serveis rebuts. La Federació critica la nefasta gestió econòmica de l'Alcalde. En aquests anys, les aportacions econòmiques de la Generalitat i de l'Estat han estat molt importants. Les dades que aportem són concloents. Els ingressos corrents (Cap. IV) de 2005 a 2010 han estat de 74,8 Milions d'euros. I els ingressos de capital (Cap. VII) de 2005 a 2010 han estat de 42,2 Milions d'euros. Si dividim aquestes dues quantitats entre sis anys, el promig suposa una aportació de 19,5 Milions d'euros per any.

I la situació general de la nostra ciutat ha empitjorat en la majoria de serveis. Hem criticat amb la major duresa possible el funcionament dels serveis municipals: residus, neteja, jardineria, manteniment de la ciutat, etc. És escandalós que el 2004 la contracta de residus costés 858.000 euros, i el 2010 costi 1.391.102 euros: Increment del 62%; que la neteja viària l'any 2004 costés 857.200 euros, i que el 2010 costi 1.350.000 euros: Increment del 57,4%; que la jardineria el 2004 costés 737.440 euros, i el 2010 el pressupost sigui de 1.504.838 euros: Increment del 104 per cent.

El Sr. Alcalde té una teoria equivocada o interessos que desconeixem en el funcionament d'aquests serveis; la negativa a la convocatòria de les Comissions de Seguiment és una dada significativa. Ens preocupa l'endeutament del nostre Ajuntament. Ara estem en 20,8 Milions d'euros, i en aquest any aquesta xifra s'incrementarà en 493.000 euros. I tot això quan un dels principals objectius del Sr. Vázquez, era reduir l'endeutament, objectiu amb el que coincidíem en origen. Durant anys, les AAVV hem criticat que es redueixi els polítics a plena dedicació, els càrrecs de confiança, les estructures jerarquitzades, i hem demanat que les despeses ordinàries i de funcionament s'equilibrin als ingressos reals.

El nostre plantejament no anirà enlloc davant de l'inepte estil polític que impera en el nostre Ajuntament. La immediata conseqüència de l'endeutament la trobem en el capítol d'interessos i devolució de capital (4 Milions/ any), en un moment en què els interessos s'han reduït un 66,7%. Tot i així, el nostre Ajuntament ha de pagar 10.775 euros diaris, que equivalen a 1,8 milions de pessetes.

Que davant de la situació de crisi econòmica sostinguda, l'equip de govern es proposi una inversió de 11,4 Milions d'euros per l'any 2010, és d'una irresponsabilitat o inconsciència total. Tan sols es pot percebre aquesta despesa com a preparatiu de la campanya electoralista municipal, campanya que anirà a càrrec dels ciutadans, en què gastaran el que no tenen.

Manifestem el nostre desacord absolut amb la petició dels 2,5 Milions d'euros en préstecs imputats al Soterrament. Aquestes obres pertanyen a la infraestructura supramunicipal, i han de ser finançades per el seu propietari: l'Estat. Ens reafirmem en què la zona esportiva és un espai de propietat pública comprat, permutat i expropiat amb finalitats esportives. El fet que el Sr. Alcalde denegui la sol.licitud de reunió de la plataforma "pro soterrament complet" per discutir el problema del finançament, la modificació del Pla General Metropolità, etc., està generant una gran desconfiança a la ciutat sobre les propostes de l'equip de govern. El Sr. Alcalde prova de resoldre'ls amb anatemes a les Associacions Veïnals, i amb acusacions difuses que som portaveus dels grups de l'oposició.

La requalificació de zones verdes a Sant Feliu és una de les actuacions que la Coordinadora rebutja dins del marc de la modificació del PGM, que també inclou la construcció de la ronda nord, la reducció de zones forestals de Collserola i la perpetuació de la cimentera Cemex en aquest parc natural com a coincineradora de residus; totes elles són actuacions considerades per part dels organitzadors de les jornades de protesta, injustificades, i només responen als beneficis d'interessos privats i no als de la ciutadania.

Durant els dies de la Festa Major de Sant Feliu és va celebrar al Parc Nadal, la quarta edició de les festes alternatives, que reben el nom de "La Petita". Aquesta quarta edició, segons els organitzadors,  va ser tot èxit de participació i assistència. Com sempre, els concerts van ser els que van aglutinar la màxima assistència de públic. Durant el dia activitats com el Mercat de l'Alegria van contrastar amb el Mercat boig d'intercanvi o la parada informativa sobre pràctiques de canvi social dintre de la campanya Podem viure sense capitalisme.

El cap de setmana del 23 i 24 d'octubre, organitzada per la Coordinadora d'Oposició a la Modificació del PGM, s'ha realitzat una festa reivindicativa al barri del Mas Lluí ocupant una zona verda al lloc on es pretén construir un gran edifici d'habitatges.
Durant la setmana s'ha netejat l'espai i divendres i dissabte s'hi han fet diferents activitats per a nens i nenes com una xocolatada, un concurs de dibuix,una pintada de mural, pallassos etc...
L'assistència ha sigut molt alta, amb la participació de moltes nenes i nenes que han gaudit d'aquest espai al final del Parc Europa.
També es va fer una acampada i un dinar popular amb l'assistència d'unes 80 persones.

Una vegada acabat el dinar una part dels assistents es van fer una fotografia per commemorar el Dia d'Acció Climàtica.
La COMP continuarà treballant per difondre el seu missatge, que no és cap altre que aturar aquesta modificació puntual del PGM, doncs creiem que és un engany per a tots els veïns i veïnes de Sant Feliu.